miércoles, 19 de julio de 2017

Les figueres i l'arquitectura tradicional

Al poeta Rafael Albertí i a la seva dona els va salvar una figuera eivissenca.

Pues estábamos en casa sentados, me acuerdo perfectamente, estábamos sentados en una higuera, en una de esas higueras de que te he hablado, de sombra profunda, sentados en las ramas, María Teresa y yo, y de pronto vimos - nuestra casa quedaba a unos treinta metros de la higuera-, vimos a una pareja de la Guardia Civil que llegaba a casa y que venía realmente a buscarnos (…) A nosotros nos ha salvado la sombra de una higuera ibicenca. 



Així ho conten Marià Castelló, Víctor Rahola i Stefano Cortellaro, en el seu article Na Blanca d’en Mestre, publicat a la revista Quaderns del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya.

La figuera és tot un símbol a les Illes Balears però especialment a Formentera. La figuera és un arbre que ens avisa de que arriba la primavera, és un esclat a l’estiu, són olors, és refugi, és dolçor… I fins i tot, ens atrevim a dir que la figuera - la figuera estalonada- és un magnífic exemple d'arquitectura tradicional en estat pur, la que inspira les cases del Projecte 14HPP Sant Ferran de Formentera.


Perquè l’arquitectura tradicional ha estat una referència constant en aquest projecte, no com a forma, si no com a manera de treballar, des de l’escassetat de recursos i amb el que tens a mà. Com ha passat amb les figueres estalonades de Formentera.

Els pagesos veien que a les figueres tenien complicat créixer cap amunt per mor del vent que bufa en aquesta illa sense muntanyes. Per això, en un moment donat, la solució va ser col·locar estalons davall les seves branques (els estalons són aquets pals bifurcats en un dels extrems que sostenen les branques dels arbres i que armen parrals).

Amb el temps, experimentaren que, amb un sol tronc, una figuera produïa moltes més figues. A més, gràcies als estalons podien accedir a les figues situades més amunt, i els animals i les persones trobaven una ombra per protegir-se de la calor. Tot eren avantatges.

Així, el pagès va modelar la figuera respectant l’arbre i l’entorn, adaptant-se i millorant. Mirau les fotografies de na Blanca d’en Mestre, la figuera més impressionant de l’illa.


La inspiració i la sabiduria, per tant, vénen moltes vegades de l’arquitectura tradicional, que són com unes ulleres per mirar d’aprop i no perdre detall.




*Fotos de les figueres, Luna Pérez Visairas.
*Foto de la promoció Projecte 14HPP Sant Ferran, José Hevia.
*Muntatge de Marià Castelló, inclòs a l'article Na Blanca d’en Mestre, juntament amb Víctor Rahola i Stefano Cortellaro, publicat a la revista Quaderns del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya.

martes, 27 de diciembre de 2016

Diciembre 2016

Vista del P1
/Lucernario-captador solar
//carpintería reutilizada en sala
///armario
////carpintería reutilizada en dormitorio 2














lunes, 5 de diciembre de 2016

Noviembre 2016

Vista P1
Lucernario/captador solar/chimenea de ventilación de las viviendas en planta 1 para calefactar gratuitamente en invierno y ventilar en verano.












>Colocación de las carpinterías reutilizadas procedentes de la Fundación Deixalles para el 100% de puertas interiores. La adaptación ha sido realizada por el carpintero Mestre Artesà Simó Tortella, de Petra, el mismo que ha fabricado todas las carpinterías exteriores.

>La colocación de carpinterías con vidrios y contraventanas opacas de segunda mano aumenta la riqueza de los espacios a un coste asequible, permitiendo a los usuarios 3 posiciones:
-Abierto.
-Cerrar vidrios y abrir contraventanas para tener luz y vistas.
-Cerrado completamente.

>Además, se ha evitado la emisión de 20.000Kg de CO2 por la fabricación de unas puertas nuevas, así como el consumo de recursos como la madera.

> Para más información, ir al enlace Carpinterías de madera (con sello FSC, PEFC o reutilizadas).





martes, 11 de octubre de 2016

Octubre 2016






























>Ejecución de los muros medianeros "permeables" entre patios que permiten el paso del viento para ventilar en verano, al mismo tiempo que provoca una sombra que refresca el espacio exterior adyacente a los huecos de las viviendas. Además, proporciona privacidad entre las viviendas planta baja y las perforaciones lo convierten en soporte para plantas y utensilios.

>Los muros se han construido con bloques cerámicos tipo H16 fabricados en el tejar Can Mascaró,  Mallorca en hornos alimentados con biomasa (reducción 60% CO2*), por lo que se considera un producto local y ecológico. Las juntas se han realizado con mortero de cal NHL-5, que reabsorbe el CO2 producido durante su fabricación. 


*Datos facilitados por Societat Orgànica Consultora Ambiental SLP.