miércoles, 19 de julio de 2017

Les figueres i l'arquitectura tradicional

Al poeta Rafael Albertí i a la seva dona els va salvar una figuera eivissenca.

Pues estábamos en casa sentados, me acuerdo perfectamente, estábamos sentados en una higuera, en una de esas higueras de que te he hablado, de sombra profunda, sentados en las ramas, María Teresa y yo, y de pronto vimos - nuestra casa quedaba a unos treinta metros de la higuera-, vimos a una pareja de la Guardia Civil que llegaba a casa y que venía realmente a buscarnos (…) A nosotros nos ha salvado la sombra de una higuera ibicenca. 



Així ho conten Marià Castelló, Víctor Rahola i Stefano Cortellaro, en el seu article Na Blanca d’en Mestre, publicat a la revista Quaderns del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya.

La figuera és tot un símbol a les Illes Balears però especialment a Formentera. La figuera és un arbre que ens avisa de que arriba la primavera, és un esclat a l’estiu, són olors, és refugi, és dolçor… I fins i tot, ens atrevim a dir que la figuera - la figuera estalonada- és un magnífic exemple d'arquitectura tradicional en estat pur, la que inspira les cases del Projecte 14HPP Sant Ferran de Formentera.


Perquè l’arquitectura tradicional ha estat una referència constant en aquest projecte, no com a forma, si no com a manera de treballar, des de l’escassetat de recursos i amb el que tens a mà. Com ha passat amb les figueres estalonades de Formentera.

Els pagesos veien que a les figueres tenien complicat créixer cap amunt per mor del vent que bufa en aquesta illa sense muntanyes. Per això, en un moment donat, la solució va ser col·locar estalons davall les seves branques (els estalons són aquets pals bifurcats en un dels extrems que sostenen les branques dels arbres i que armen parrals).

Amb el temps, experimentaren que, amb un sol tronc, una figuera produïa moltes més figues. A més, gràcies als estalons podien accedir a les figues situades més amunt, i els animals i les persones trobaven una ombra per protegir-se de la calor. Tot eren avantatges.

Així, el pagès va modelar la figuera respectant l’arbre i l’entorn, adaptant-se i millorant. Mirau les fotografies de na Blanca d’en Mestre, la figuera més impressionant de l’illa.


La inspiració i la sabiduria, per tant, vénen moltes vegades de l’arquitectura tradicional, que són com unes ulleres per mirar d’aprop i no perdre detall.




*Fotos de les figueres, Luna Pérez Visairas.
*Foto de la promoció Projecte 14HPP Sant Ferran, José Hevia.
*Muntatge de Marià Castelló, inclòs a l'article Na Blanca d’en Mestre, juntament amb Víctor Rahola i Stefano Cortellaro, publicat a la revista Quaderns del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya.